El territori també té veu. I, massa sovint, eixa veu ha estat masculina. Els carrers, les places, els monuments… parlen d’hòmens que van fer, que van decidir, que van deixar empremta. Però hi ha una altra memòria —sovint invisible però profunda— que travessa també els pobles i els paisatges: la veu de les dones.
Al Poble Nou de Benitatxell, com en tants altres llocs, les dones han contribuït de manera silenciosa però essencial a la identitat del poble. Han cuidat, han treballat la terra, han transmés les tradicions, han sostingut la vida quotidiana. Aquest post vol ser un homenatge a eixa presència. Una ruta emocional i simbòlica per llocs amb veu de dona.
El Llavador: el bategar quotidià
Situat a pocs minuts del centre del poble, el llavador era molt més que un lloc per rentar la roba. Era un espai social, un punt de trobada. Allí les dones es reunien, compartien notícies, comentaven la vida, es donaven suport.
Els marges de pedra: suor, força i constància
Les dones també han treballat al camp. Han ajudat en les collites, han portat gerres d’aigua, han pasturat cabres, han criat fills mentre feien mil feines. Caminar per les rutes de pedra seca és trepitjar un paisatge construït també per mans de dona.
Cada marge, cada bancal és una lliçó de paciència, una mostra de com es pot sostenir la vida en un territori dur. És una arquitectura sense firma, però amb molt d’ofici.
El cementeri: noms que mereixen ser recordats
Al cementeri de Benitatxell, com a tots els cementeris, hi ha noms de dones que van viure, van estimar, van patir i van lluitar. Dones que no tenen estàtues ni carrers, però que formen part de la història viva del poble.
Un passeig per allí pot ser també un exercici de memòria. De preguntes. Qui eren? Què van fer? Quin paper van jugar en la comunitat? La història local es construeix també des d’aquestes absències.
La cuina d’un bar de poble: mestresses del foc
Encara hui, als bars del poble, moltes cuines són territori de dones. Dones que fan bullir olles, que preparen plats tradicionals, que atenen amb un somriure cansat. La gastronomia local —amb arrels fortes i sabor intens— no es pot entendre sense elles.
Les escoles d’abans: mestres que ho van donar tot
Durant dècades, l’educació en pobles com Benitatxell va dependre en gran mesura de mestres que van fer molt més que ensenyar a llegir i escriure. Van ser referents, mediadores, cuidadores.
Algunes d’elles van deixar empremta profunda en generacions senceres. Potser avui no tenen cap placa, però els seus noms viuen en la memòria de moltes persones adultes del poble.
El mercat i les botigues: economia domèstica i resistència
El mercat, les tendes del poble, les parades de fruita o de pa han estat sempre espais femenins. Les dones han gestionat l’economia domèstica, han venut, han comprat, han mantingut viva l’activitat quotidiana.
Encara hui, moltes de les botigues de Benitatxell tenen ànima de dona. Coneixen el nom dels clients, saben què agrada, cuiden els detalls. És una altra manera de fer economia: amb proximitat i amb cor.
El silenci: una presència que cal escoltar
Moltes d’aquestes dones no van alçar la veu. No van escriure llibres, ni van donar discursos. Però el seu silenci era actiu. Un silenci ple de gestos, de cures, de treball constant.
Recórrer el poble amb aquesta mirada és un exercici de justícia. Significa donar valor a allò que no s’ha dit, però que s’ha fet. A allò que no apareix en els llibres d’història, però que ha sostingut la història.
Una ruta emocional per a totes les persones
Visitar llocs amb veu de dona no és només fer memòria. És transformar la manera com mirem el paisatge. És entendre que darrere de cada racó hi ha històries que val la pena recuperar.
Al Poble Nou de Benitatxell, la petjada femenina és discreta però fonda. Cal aprendre a llegir-la. A escoltar-la. I a caminar-la.
Per això, la pròxima vegada que vingues, et convidem a fer-ho amb aquesta mirada: la de qui vol descobrir no només un poble, sinó també les dones que el fan possible.
Accions per la igualtat
El reconeixement de la veu de les dones no s’ha quedat només en paraules. En els últims anys, l’Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell ha impulsat nombroses iniciatives per donar visibilitat al paper de la dona i fomentar la igualtat real.
Cada 8 de març, el municipi celebra el Dia Internacional de la Dona amb activitats culturals, lectures, reconeixements i homenatges a dones del poble que han obert camins. També s’han organitzat tallers, exposicions i campanyes educatives per treballar la igualtat des de les escoles i les famílies.
El 25 de novembre, Benitatxell alça la veu en 2025 amb el lema “El silenci ens fa còmplices. Parlem’, sumant-se al compromís col·lectiu contra la violència masclista.
L’Ajuntament ha col·laborat amb entitats feministes i culturals per mantindre viu aquest esperit i ha impulsat projectes artístics com el mural de l’artista Tardor al Centre Social, un símbol de la diversitat de nacionalitats i cultures.
A més, el poble ha donat vida a la història a través de rutes teatralitzades, on la mirada femenina recorre els carrers i racons del municipi per recordar les veus que el temps havia silenciat. Una manera de fer memòria viva, caminant i escoltant.
Amb totes aquestes accions, Benitatxell continua teixint un relat compartit on la igualtat és una realitat que es viu, s’escolta i es caminaò