Quan camines pels senders i camins rurals del Poble Nou de Benitatxell, no només et trobes amb vistes espectaculars de penya-segats i vinyes. També descobreixes un autèntic jardí natural a l’aire lliure: la vegetació autòctona mediterrània. Aquest paisatge vegetal, tan auster com resistent, ha sabut adaptar-se durant segles a un clima protagonitzat pel sol intens i la poca aigua.
La Regidoria de Turisme sovint organitza rutes d’ecoturisme per a conéixer de primera mà la flora de l’entorn del poble. Consulta la web per a vore si en este dates n’hi ha alguna, de ruta, organitzada.
Mentrestant, aquest post és una invitació a obrir bé els ulls i la curiositat. Una recomanació perquè pares uns minuts i observes les plantes que tens al voltant: cadascuna té una història, un paper en l’ecosistema i, moltes vegades, també un ús tradicional que forma part de la nostra cultura.
El romaní o romer: l’aroma de la muntanya
Impossible no reconéixer-lo. El romaní (Rosmarinus officinalis), també conegut com a romer, és una de les plantes més abundants i fàcils d’identificar en el nostre paisatge. El trobaràs a quasi qualsevol senda, amb les seues fulles estretes i verdes i unes flors blavoses a la primavera.
A més de perfumar l’aire, el romaní o romer ha sigut utilitzat des de temps antics com a planta medicinal i condiment culinari. Una rameta fresca al forn o a les brases dóna un sabor mediterrani inconfusible.
L’espigol o lavanda: un toc de color i pau
Amb un color lila intens i un perfum suau, l’espígol o lavanda (Lavandula stoechas) floreix sobretot a finals d’hivern i primavera. És una de les plantes preferides de les abelles i altres insectes pol·linitzadors.
Antigament les flors s’usaven per perfumar la roba i com a remei relaxant. Segur que et sona vore molts productes aromàtics que porten espígol. Hui encara és un símbol de calma i equilibri.
L’argelaga: bellesa que punxa
L’argelaga (Ulex parviflorus) és un arbust espinós amb flors grogues molt vives, que esclaten a l’hivern quan el paisatge sembla més sec i trist. Potser no et convida a tocar-la, però la seua presència és fonamental per a la fauna local: serveix d’amagatall i refugi per a molts ocells.
Si per la ruta que has triat hi ha moltes potser era bona idea haver anat amb pantaló llarg.
El margalló: la palmera més mediterrània
El margalló (Chamaerops humilis) és l’única palmera autòctona d’Europa (sí, encara que semble mentida, totes les altres que veus arreu no ho són) i una icona del paisatge mediterrani. Creix en forma de mata baixa i resistent, amb fulles en ventall. Les seues fibres han servit tradicionalment per fer cordes, graneres i objectes artesans. Fer llata és el nom amb què es coneixia la tècnica amb què al Poble Nou de Benitatxell la gent elaborava sobretot cabassos.
El margalló el podràs vore en zones pedregoses i assolellades, especialment en senders propers a penya-segats. Quan t’acostes, per exemple, al Morro Roabit.
El llentiscle: fulles verdes tot l’any
El llentiscle (Pistacia lentiscus) és un arbust perenne amb una olor característica i fulles verdes tot l’any. De la seua resina, anomenada màstic, es feia antigament una goma mastegable i perfum per a la boca.
El llentiscle és una de les plantes més adaptades a la sequera i ajuda a retindre el sòl i evitar l’erosió.
L’herbeta santolina i altres herbes aromàtiques
També són freqüents la santolina (Santolina chamaecyparissus), amb les seues floretes grogues i olor d’herba fresca; el timó, la sàlvia i fins i tot el fenoll (molt emprat per a fer la salsa dels caragols, un plat típic que sol preparar-se en estiu, quan la gent està a les casetes de camp). Aquest conjunt d’herbes aromàtiques converteixen qualsevol passeig en una experiència olfactiva.
Consell per al teu passeig
Quan camines per rutes com la de la Granadella, el Morro de Roabit, el Parc de les Fonts o els camins que voregen riuraus i vinyes, et recomanem:
– Caminar a poc a poc, sense pressa.
– Posar-te ulleres de “botànic amateur”: observa amb deteniment les formes i els colors.
– No arrancar ni collir plantes: el millor record és la foto i l’experiència.
A més, a la primavera i a la tardor, quan la llum és més suau, podràs gaudir dels colors i perfums al màxim.
Per què són tan importants aquestes plantes?
La vegetació mediterrània és la primera línia de defensa davant els incendis i la desertificació. Les seues arrels protegeixen el sòl, són refugi per a pardals, insectes i mamífers xicotets, i formen part d’un patrimoni natural que és també cultural. Sense aquestes plantes, el paisatge que coneixem al Poble Nou de Benitatxell no seria el mateix.
Descobreix-ho en primera persona
El millor d’aquest “jardí natural” és que és gratuït, està a l’aire lliure i és accessible a tothom. Et convidem a recórrer els camins i paratges del Poble Nou de Benitatxell i a respirar mediterrani amb tots els sentits.